EL VÍDEO EN L'ENSENYAMENT I LA FORMACIÓ

VÍDEO EN L'ENSENYAMENT:

Vídeo didàctic,aquell que ha estat dissenyat i produït per transmetre uns continguts,habilitats que en funció dels seus sistemes simbòlics,forma de estructurar-los i utilització propiciï en l’aprenentatge en els alumnes.
En canvi,en la utilització didàctica,ens referim a una visió més amplia de les diferents formes d’utilització que pot ocupar en l’ensenyament.

VÍDEO COM A TRANSMISSOR DE LA INFORMACIÓ:
És una de les formes més empleades en l’ensenyament. Suposa el maneig per part del professor, des de vídeos didàctics fins a un programa emets per la televisió, es adir aquells que estan dissenyats dintre del procés d’ensenyament-aprenentatge, fins els documentals que estan dissenyats per a públic en general i que són adaptats per al professor per als seus estudiant.


VÍDEO COM A INSTRUMENT MOTIVADOR:
El seu poder,atrau i captura la atenció que desperta el llenguatge audiovisual.


EL VÍDEO COM INSTRUMENT DE CONEIXEMENT:
La concepció del vídeo com instrument de coneixement,vindrà d’assumir-lo com a element de treball del grup-classe, a través del com l’alumne deixi de ser un sol receptor per convertir-se en emissor de missatges didàctics

EL VÍDEO COM INSTRUMENT D’AVALUACIÓ:
Disseny de situacions tant reals com simulades per veure els coneixements i habilitats de l'alumne.
· Consisteix presentar als alumnes una serie de seqüències, perquè aplicant els coneixements adquirits, emetin un judici de valor obre el seu grau de encert en la execució de la feina,o per la localització dels errors comesos. I per la auto confrontació per part de l'alumne de les activitats.
· Consisteix en utilitzar-lo perquè l'alumne observant les seves pròpies execucions , i amb l'ajud del professor i els seus companys, puguin analitzar el seu comportament, corregint els errors comesos i perfeccionar les habilitats i activitat efectuades

COM INSTRUMENT DE COMUNICACIÓ Y ALFABETISME ICÒNICA DELS ESTUDIANTS:

RAONS QUE S'HAN OFERT PER JUSTIFICAR AQUEST ANALFABETISME:

1.Elevat consum de mitjans.
2.La importància ideològica dels mitjans.
3.Augment de la manipulació i fabricació de la informació.
4.El creixement de la comunicació i informació visuals de totes les àrees.
5.Educar als alumnes per al futur.
6.Audiovisual és el llenguatge de la cultural actual i de la societat del coneixement.

AQUESTA EDUCACIÓ HA DE ESTAR GUIADA PER UNS PRINCIPIS:
1.Estar dirigides per la pràctica.
2.Aprenentatge perceptiu.
3.Aprendre els elements bàsics del llenguatge visuals i audiovisual.
4.Desenvolupar bé aquestes habilitats.


EL VÍDEO PER LA FORMACIÓ DEL PROFESSORAT:
El vídeo ha estat un dels instruments utilitzats en la formació del professorat.
Els usos que per nosaltres pot desenvolupar son:La microenseñanza”: que el professor adquireixi i perfeccioni una sèrie de destreses didàctiques en classes reduïdes. Un minut per iniciar el treball,cinc minuts per la pràctica,cinc per l’anàlisi de la execució,quatre per comentar la avaluació.Clínica radical:tant la pràctica del professor com la observació del supervisor,tenen lloc en condicions normals i naturals.Los estudios del caso”: introduir o motivar,en l’acció formativa. La presa de decisions Auto i heteroobservació:” consisteix en que el professor,observi l’execució i analitzi sobre el seu comportament.


EL VÍDEO COM A MITJA DE FORMACIÓ I PERFECCIONAMENT:
Una altre forma és utilitzar-lo com a transmissor d’informació als professors per la seva actualització i posar al dia en la seva àrea de coneixement.Aquestes produccions no necessiten un tractament audiovisual complex, poden ser un cost elevat a la seva producció i permeten una ràpida distribució; a conseqüència , es difon ràpidament els nous coneixements.


EL VÍDEO COM A EINA D'INVESTIGACIÓ PSICODIDÀCTICA:
Aquesta investigació és possible gràcies al avanç tècnic que ha permès l’elaboració de cambres portàtils que graven en condicions mínimes de llum i també per l’avanç i refinament de les tècniques d’anàlisi i recollida d’informació. La seva funció és registrar tot el que passa verbal i no verbal.
Para Leinhardt (1989), el vídeo ha estat utilitzat en la investigació de procés- producte com a font de dades d’interacció professor- alumne.Una de les crítiques és que els actors poden mostrar comportaments no naturals. Els actors a la segona o tercera sessió de gravació que l’utilitzen es troben familiaritzats amb la seva presència i continuen amb el seu comportament "natural".
Avantatges: - registre d’elements de la comunicació verbal i no verbal. – Revisió dels documents de forma il·limitada., - Redueix la necessitat d’introduir un observador en els contextos de investigació. – Possibilitat d’observació global. – Aïllament de les seqüències. - No és necessari comptar amb un instrument d’observació previ altament estructurat. - Transferència de la "realitat" registrada a diversos observadors.
Limitacions: Possible aïllament del investigador del context natural. - Contar exclusivament amb una part de la realitat, la registrada per la cambra i la recollida per el micròfon de la mateixa. - Prèvia selecció de la informació. - Possible influència en els observats per la presència de la tecnologia del registre. – Problemes tècnics que poden aparèixer. – Tendència a deixar-se sobre portar per la cambra. - Interrupció de la seqüència d’observació.


EL VÍDEO COM A RECURS PER A LA INVESTIGACIÓ DE PROCESSOS DESENVOLUPATS EN ELS LABORATORIS:
Pot utilitzar-se per caçar fenòmens impossibles d’arribar amb l’ull humà i facilitar d’aquesta manera el seu posterior estudi. Aquestes possibilitats augmenten amb instruments tècnics que faciliten la gravació d’un fenomen a intervals temporals previstos per el investigador que així facilitaran l’estudi de fenòmens registrats.